ETA ens dóna de nou la benvinguda.
Dos equatorians es quedaren en la runa. ETA l'ha ben pifiat aquesta vegada, i l'Otegui & company ho saben prou bé. Podien matar a un polític, a un policia, inclòs a un despistat turista anglès. Però vet aquí que hi ha dues víctimes mortals que vingueren a Europa per fugir de la misèria que els deuria veure néixer allà al seu país. L'Equador, un dels països més pobres de Sud Amèrica.
Han matat, (accidentalment) a dues persones que estaven al lloc i moment equivocats. És a dir, això de la terminal fou un tràgic accident. Quina gràcia que em fot. L'accident és el naixement de perturbats que posen bombes a tort i a dret. Compte! Jimenez Losantos entra dins d'aquest grup. Les bombes són de materials ben diversos però les conseqüències al final esdevenen igual de destructives.
En definitiva, estic cansat d'ETA i cansat d'Espanya. És la seva guerra. Que em deixin en pau. Catalunya és una nació? Per mi i quatre somiadors si, però mai matarem per imposar el nostre somni. Per aquest motiu, d'aquí cent anys Catalunya no existirà més que en els llibres d'història. Ja no ens queden almogàvers. Només somiar que el Conrad Son faci les excursionistes calentes IIa part i el català tingui sortida entre silicones i vibradors, entre ais i ois. Potser entre la figa i la cigala el Català trobarà el seu camp de lluita i reivindicació del nou mil·leni. Catalunya ha estat sovint terra d'innovadors creatius.
Fins la propera i merda per ETA, merda pel PP i merda pel PSOE, i tots els polítics sense excepció.
MÉS QUIQUIS I MENYS BLABLA.
dijous, de gener 11, 2007
dijous, de gener 04, 2007
Melcior, Gaspar i Baltasar visiten l'FNAC
Ahir a les 19,45h vaig visitar l'Fnac. Havia quedat a la secció de llibres amb en Diego per anar a visitar a l'Albert que treballa en aquell departament. Quan vaig passar la frontera del carrer per endinsar-me allà dins em va agafar una xafogor d'allò més extraordinària. La gent anava depressa, amb la mirada hipnotitzada per tot el reguitzell de llum i música que es sentia en la botiga. Arribo al primer pis i travesso un petit passadís ple de productes tecnològics: Mp3, Pod's, Palm's i jo que se què més. Sento frases a mitges: "-Esta Play es el regalo pa tu nena? Esto te lo regalas tu mismo, jajaja!-"
La gent comença a semblar-me repugnant. Em sento com en un escorxador en que l'oci de l'Fnac va trepanant els nostres cervells amb els missatges de compra i oblida't de la misèria. Compra i oblida't del patir. Compra i no pensis, gaudeix! Òstia, i si estava a Matrix?! Potser m'havia de prendre alguna pastilla vermella! Però passo de pastis, que els bombin a tots. Crec que em quedo amb la droga del país Matrix Fnac, tot i ofegar-me per moments.
Segon pis. Em crida el Diego a l'alçada dels best sellers. La catedral del Mar, El Nueve, Perez Reverte, etc..., Està ple d egent comprant llibres!!!
Estic flipant! No imaginava que es llegís tant en aquesta època. Però si, es llegeix molt. També estan plens els McDonlald's o els Pans & Company, més sans segons alguna estranya llegenda (ah, potser és perquè els entrepans els suquen amb quelcom que sembla tomàquet! Si, deu ser això). Menjaran igual que llegeixen el habituals d'aquests establiments? Llegiran igual que mengen? Dostoievski entraria a menjar una hamburguesa? Qui sap...,
Paranoïes!
Per fi trobem al gran Albert. No l'emprenyem gaire perquè els hipnotitzats no paren de fer-li preguntes: -Què tal està aquest llibre?, i aquest autor li agradarà a la meva dona?-, òstia tu, això de l'Fnac és una gran clínica plena de pacients forrats! I la visiten ben sovint tot gastant-s'hi tot el que calgui. Bé ho val la felicitat. Bé ho val no pensar. Ni patir. El mundo es multicolor. Barrio Sésamo i los Payasos de la tele. Charlie Rivel i coca-cola. Pepsi-cola i trinaranjus. Coca de sant Joan i Cocaïna el Pelusa. Johny Walker el Lou Reed. Heroïna i Janis Joplin. Huxley es fuma tripis i juga al Gran Germà.
Caram tu, quina tarda la d'ahir!
Desitjo que els reis us portin molts regals, i si us arriba un regal de l'fnac a flipar califrásticamenteespialidosament i a volar com la mary poppins de joïa i felicitat.
fnaCACA
fnaCACA
fnaCACA
fnaCACA
fnaCACA
La gent comença a semblar-me repugnant. Em sento com en un escorxador en que l'oci de l'Fnac va trepanant els nostres cervells amb els missatges de compra i oblida't de la misèria. Compra i oblida't del patir. Compra i no pensis, gaudeix! Òstia, i si estava a Matrix?! Potser m'havia de prendre alguna pastilla vermella! Però passo de pastis, que els bombin a tots. Crec que em quedo amb la droga del país Matrix Fnac, tot i ofegar-me per moments.
Segon pis. Em crida el Diego a l'alçada dels best sellers. La catedral del Mar, El Nueve, Perez Reverte, etc..., Està ple d egent comprant llibres!!!
Estic flipant! No imaginava que es llegís tant en aquesta època. Però si, es llegeix molt. També estan plens els McDonlald's o els Pans & Company, més sans segons alguna estranya llegenda (ah, potser és perquè els entrepans els suquen amb quelcom que sembla tomàquet! Si, deu ser això). Menjaran igual que llegeixen el habituals d'aquests establiments? Llegiran igual que mengen? Dostoievski entraria a menjar una hamburguesa? Qui sap...,
Paranoïes!
Per fi trobem al gran Albert. No l'emprenyem gaire perquè els hipnotitzats no paren de fer-li preguntes: -Què tal està aquest llibre?, i aquest autor li agradarà a la meva dona?-, òstia tu, això de l'Fnac és una gran clínica plena de pacients forrats! I la visiten ben sovint tot gastant-s'hi tot el que calgui. Bé ho val la felicitat. Bé ho val no pensar. Ni patir. El mundo es multicolor. Barrio Sésamo i los Payasos de la tele. Charlie Rivel i coca-cola. Pepsi-cola i trinaranjus. Coca de sant Joan i Cocaïna el Pelusa. Johny Walker el Lou Reed. Heroïna i Janis Joplin. Huxley es fuma tripis i juga al Gran Germà.
Caram tu, quina tarda la d'ahir!
Desitjo que els reis us portin molts regals, i si us arriba un regal de l'fnac a flipar califrásticamenteespialidosament i a volar com la mary poppins de joïa i felicitat.
fnaCACA
fnaCACA
fnaCACA
fnaCACA
fnaCACA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)