Divendres em van donar un xec i una carta per dur a l'Inem. I ara què?
Certament aquesta setmana em sembla la més llarga des de fa temps, som dijous i per mi és com si portés 4 diumenges seguits. No m'han agradat mai els diumenges, tothom és a casa i qui no, de restaurant celebrant qualsevulla festa.
Fa poc estava a Brusel·les demanant i cridant el dret a la independència del poble català. En certa mesura, encara estic pels carrers belgues. Arribo a casa meva i em donen el passaport per sumar una estadística de parats. Parat, però el temps corre. El cap em comença a pensar i a somiar. I de tant en tant somio que estic perdut pel mig de Hyde Park i no m'importa perdre l'últim metro, estirar-me en la gespa i cercar un estel. No m'agrada Manresa. No suporto el poble. Somio viure a Londres. Somio que ningú em coneix i tots em son familiars.
Marxo amb música de gossos
http://www.youtube.com/watch?v=8gYwkw7o6e0
