Plovisquejava quan sort'irem direccio a l,aeroport. Jo tenia un d,aquells dies absurds, sense nord ni sud. sense saber què ni on anar. Mirava el mòbil i cap trucada. Cap mànager em va trucar. My english level has to improve a lot. I està ple de penjats com jo en aquest estiu irlandès, on el sol i la pluja fan un matrimoni totalment equitatiu. Doncs si, el meu esser va anar-se,n a instalar per unes hores al petit aeroport de Dublin perquè la gran Eva havia quedat amb un pilot per què li dones uns documents (Vises si no recordo malament, perdona la meva memòria Eva, la d,un peix es mes notòria que no la meva). Tres hores d,espera. Xerrada existencial, emocional, trascendent, catxonda,... i finalment, arriba el moment en que obro la caixa de pandora amb gusta de suc de maracuià. Anteriorment vaig comprar una mena de suc de fruites tropicals. Tetrabick dels grossos (litre i mig, mes o menys). Glopet de no res i cap a dins la meva maleteta van instalar-,hi les tròpiques fruiteres. I molt rebe que s,hi quedaren. Tant, que el tetrabick del litre i mig menys un petit glopet assedegar la set de la meva maleta. Conclusio. Tot un dia amb ferum de maracuià podrit per tot el meu esser.
arriba l,hora i la trucada del pilot es produeix. Baixem a l,entrada de l,aeroport i un Mercedez biplaca (d,aquells que fan patxoca) fa un mec mec i el meu angel d ela guàrdia a Dublin va cap alli per recollir la seva Visa.
Bus cap al castle,s Malahide seguidament. Impresionant. Pertanyia a la familia Talbot. De peles en tenien una estona llarga perquè el palau es d,aquells que a la meva mama li farien brillar els ulls. Quadres per totes les estances. Catifes orientals enormes. Marqueteria i marbres treballats d,una manera indescriptible. I un jardi! Gegant, inmens i d,un verd intens que donaria pau al mes irascible. un petit paradis proper a Dublin. No us perdeu si veniu per aquestes contrades.
Al finalitzar decidirem anar a la platja de Malahide. Imagineu una platja on la sorra es verda. On l,horitzo es besat la suavitat d,un sol poc càlid i la frescor del vent de l,illa. A cada passa per aquella platja de gespa trobavem petxines, navalles, un altre paradis.
Aviat haure de marxar d,aquest Mon perfecte, la realitat em truca a la porta per dir,me que sense feina no durarà gaire mes tanta joia. Quina llàstima. Però Irlanda, si, a tu, i a l,àngel de la guàrida de Llagostera, no patiu. Tornare. Es massa bonic per no repetir l,experiència.
Aviat em veureu per Catalunya, segurament el dimecres al vespre, però abans me,n vaig a Galway. Està a l,altre extrem occidental de l, illa i diuen d,aquest lloc que et deixa sense alè per la grandesa del seu paisatge.
Fins aviat,
PEP
divendres, de juliol 27, 2007
dimecres, de juliol 25, 2007
DIMARTS IN CRESCENDO
El dia d,ahir va comencar a les 10,30h del mati. Es a dir, em vaig quedar without breakfast ja que acaba a les 10h. Hi ha poquissimes coses que em fotin de mala llet, realment poques, però que arriben a ser del tot desagradables per la meva salut mental. Una es el primer moment en que decideixo, despres d,uns esforcos considerables, aixecar,me del llit. Un cop superat aquest obstacle en queda un altre encara de mes important. Prendre,m el cafè amb llet. I quan la Nadine, una noia de Munich que treballa a la recepcio de l,hostel, em va dir que I,m sorry but the breakfast finished at 10. Just darrera seu te la nevera on guarden la mermelada, la llet, les torrades, el CAFÈ!!!!, i jo, please, I need to take MY COFFEE, i la tia aquesta, que es mes empanada que una tonyina gallega dins una llauna de supermercat, no em va donar mes que negatives. I a sobre vaig haver de sortir cagant llets de l,hostel perque si a les 11 encara estàs per allà et foten una multa de 5 € ja que ho han de fregar (que m,expliquin que freguen perquè l,habitacio on dormo hi fot una ferum que tombaria un toro).
Seguidament vaig decidir gastar,me 2 € per un milk coffe (aqui es amb 1 litre d,aigua i 1 cm cubic de llet, una delicia de cafès,... oiii tant!) i vaig acompanyar l,Eva a l,aeroport per buscar feina tant per ella com per mi. Poca sort vaig tenir. Al finalitzar el meravellos àpat de migdia que vam endrapar,nos jo i l,eva a base d,una mena de pasta de crep feta de tomàquet amb ingredients al gust del consumidor (kitchen, "boig com les vaques angleses?, segur que si", lettuce, pipper and tomatoes). Al comencar la tarda agafàrem direccio cap a Swords, un petit poble situat a 40 minuts de Dublin. Visitàrem un castell (millor un mur de pedres i una torre mig dreta). Tambe vaig aprofitar per deixar a la meva sort el meu CV a diferents stores cada una mes lamentable. Si algun manager d,alguna d,aquestes tendes dels horrors decideix contractar,me es que està tocat de l,ala. Però all is possible. Quan vam passejar,nos suficientment per un poble que em recordava molt a Manresa per la gent, per la configuracio dels establiments..., vam visitar la library (molt humil i petita). Dins de la biblioteca hi havia una hostessa de Ryanair i l,Eva s,hi acostà per demanar-li com estava el tema de feina. Melinda es deia i era d,Hongria. Molt simpàtica. I encara mes quan l,Eva li va dir que tambe va treballar d,hostessa en la mateixa companyia. Uauuu amb la melinda aquesta. Ens va dir que anessim a casa seva que ens ajudaria (a mi tanta confianca tant depressa em fa una mica de respecte, però cap a la Melinda,s house anàrem). Vam caminar que caminaràs..., i vam entrar a casa seva!!! mare de deu! Quina casa! La cuina era tant neta com un water de Renfe. Ens va fer entrar al menjador (amb olor no precisament a flors silvestres) i ens va presentar un tio del camerun (cosi germà de l,Eto,o.., segur!) i un alemany que de petit enlloc de xumet li van posar un porro de marihuana. El menjador era de la mida de la casa de David el Gnomo. Un sofà on sèia a la meva esquerra l,alemany flipat que no parava de tirar,se pets i rots i, per la meva dreta seia l,Eva (aguantant el rollo que ens van fotre aquell trio de palindroms). El cosi de l,Eto,o seia en una butaca a l,esquerra del germànic. Durant 10 minuts el camerunès no va dir res. Això si, tenia un posat de pensador. Mirada a l,infinit, mans suportant el pes del mento, i un silenci amb restrenyiment (se li notaven ganes de dir un munt de coses). Jo però, nomes recordo, per una banda, els rots que el teuto m,anava tirant a la meva orella i, per altra, la ungla despullada gruixuda com un crosto de pa de pages i ple d,una mena de sorra fosca i humida que el camerunès mostrava tot ufanos a l,audiència que no èrem si no nosaltres. Sabeu quan veieu una cosa desagradable i no la voleu seguir mirant però hi ha com una mena d,estrany impuls que us obliga a seguir observant allò tant fastigos? Doncs quelcom similar em va passar durant uns 15 o 20 minuts. Al cap d,una estona, l,unglot pensador comencà a parlar (no l,entenia gens, però ni jo ni l,Eva, que d,anglès en sap una estona). Doncs el nano va comencar una dissertacio (em sembla a mi) sobre l,economia i politica. Segur que tenia una conversa molt interessant però, si no m,hagues ensenyat tota l,estona aquella Ungla grossa com un sant Pau potser ho hagues pogut suportar. (Em recordava l,escena d,Austin powers amb la berruga d,un dels personatges). En fi, entre rots, pets i ungles vam sortir d,aquell estrany lloc en 20 minuts (mes temps m,hagues agafat un atac de claustrofobia, rotofobia i, sobretot, unglofobia. Abans però, li vaig donar el meu Cv al de la ungla ja que treballava en un Mc Donald,s. (Sort que no acostumo a menjar en aquests llocs, patates plenes d,ungles i ves a saber que mes hi deus trobar,hi..., mare meva!)
Finalment ens va acompanyar fins a la Maquinista de Swords i vaig deixar la meva existència laboral a uns mànagers mes. Molt simpàtica la Melinda, segurament es trobava sola i per això ens va donar tanta conversa (no m,estranya gens, si jo visques un sol dia amb el dels pets-rots i el de l,ungla em ve una lipotimia d,aquelles que fan història). Tarda intensa si mes no, això segur.
Arribem al vespre i l,Eva em diu si vull anar amb ella que ha quedat amb un francès mig indi amic d,un amic seu (buf, que complicat!). Vam quedar a l,entrada del Trinity College. Nabine era el seu nom si no recordo malament. Metre 85 cap a 90. Fornit i de pell cafè amb llet. Mp3 a les orelles i roba moderna. Ens invita a anar al seu apartament. Allò si que era el cel. La clau era una targeta electrònica. Ascensor de marca alemana. Porta blindada, parquet i..., un àngel mig francès mig indi... Nadia. Una princesa de les Mil i una nits, pell caoba, ulls grans i cabell llarg embolicat amb una cua, i uns calcotets com a pantalonets que li tapaven el justet per contemplar unes boniques cames. Ell era informàtic i ella economista. Ens van invitar a un te (per l,Eva) i a un cafè, per mi. Allò si que era un cafè!. Vam comencar a xerrar (Be, jo quasi nomes escoltava, malgrat tot els entenia m0lt be) i va arribar la Iunia, una franceseta mig africana, de pell ben negra, amb rastes d,allò mes cudiades, netes i pentinades com mai les havia vistes. Una altra preciositat. I un somriure que evocava la reina de Saba. Joves, guapes, multilingues, educades en les millors universitats,... Houellbecq,s world.
Va ser una vetllada extraordinària. Deviem estar com 2 o 3 hores xerrant, rient,... i al finalitzar vam brindar amb muscat de Rivesaltes,... com m,agradaria quedar,me. Com m,agradaria tenir 10 anys menys. Com m,agradaria tantes i tantes coses. Gràcies Eva per fer,me descobrir que el mon es tant i tant gran. Per regalar,me la oportunitat de conèixer continguts i personatges tant i tant interessants. Potser torni aviat cap a Catalunya, però sempre que pensi en Dublin et recordare. La generositat i la teva energia vital m,han fet obrir els ulls d,una manera com no els havia tingut mai. Lots of thanks Eva.
See you soon,
PEP
Seguidament vaig decidir gastar,me 2 € per un milk coffe (aqui es amb 1 litre d,aigua i 1 cm cubic de llet, una delicia de cafès,... oiii tant!) i vaig acompanyar l,Eva a l,aeroport per buscar feina tant per ella com per mi. Poca sort vaig tenir. Al finalitzar el meravellos àpat de migdia que vam endrapar,nos jo i l,eva a base d,una mena de pasta de crep feta de tomàquet amb ingredients al gust del consumidor (kitchen, "boig com les vaques angleses?, segur que si", lettuce, pipper and tomatoes). Al comencar la tarda agafàrem direccio cap a Swords, un petit poble situat a 40 minuts de Dublin. Visitàrem un castell (millor un mur de pedres i una torre mig dreta). Tambe vaig aprofitar per deixar a la meva sort el meu CV a diferents stores cada una mes lamentable. Si algun manager d,alguna d,aquestes tendes dels horrors decideix contractar,me es que està tocat de l,ala. Però all is possible. Quan vam passejar,nos suficientment per un poble que em recordava molt a Manresa per la gent, per la configuracio dels establiments..., vam visitar la library (molt humil i petita). Dins de la biblioteca hi havia una hostessa de Ryanair i l,Eva s,hi acostà per demanar-li com estava el tema de feina. Melinda es deia i era d,Hongria. Molt simpàtica. I encara mes quan l,Eva li va dir que tambe va treballar d,hostessa en la mateixa companyia. Uauuu amb la melinda aquesta. Ens va dir que anessim a casa seva que ens ajudaria (a mi tanta confianca tant depressa em fa una mica de respecte, però cap a la Melinda,s house anàrem). Vam caminar que caminaràs..., i vam entrar a casa seva!!! mare de deu! Quina casa! La cuina era tant neta com un water de Renfe. Ens va fer entrar al menjador (amb olor no precisament a flors silvestres) i ens va presentar un tio del camerun (cosi germà de l,Eto,o.., segur!) i un alemany que de petit enlloc de xumet li van posar un porro de marihuana. El menjador era de la mida de la casa de David el Gnomo. Un sofà on sèia a la meva esquerra l,alemany flipat que no parava de tirar,se pets i rots i, per la meva dreta seia l,Eva (aguantant el rollo que ens van fotre aquell trio de palindroms). El cosi de l,Eto,o seia en una butaca a l,esquerra del germànic. Durant 10 minuts el camerunès no va dir res. Això si, tenia un posat de pensador. Mirada a l,infinit, mans suportant el pes del mento, i un silenci amb restrenyiment (se li notaven ganes de dir un munt de coses). Jo però, nomes recordo, per una banda, els rots que el teuto m,anava tirant a la meva orella i, per altra, la ungla despullada gruixuda com un crosto de pa de pages i ple d,una mena de sorra fosca i humida que el camerunès mostrava tot ufanos a l,audiència que no èrem si no nosaltres. Sabeu quan veieu una cosa desagradable i no la voleu seguir mirant però hi ha com una mena d,estrany impuls que us obliga a seguir observant allò tant fastigos? Doncs quelcom similar em va passar durant uns 15 o 20 minuts. Al cap d,una estona, l,unglot pensador comencà a parlar (no l,entenia gens, però ni jo ni l,Eva, que d,anglès en sap una estona). Doncs el nano va comencar una dissertacio (em sembla a mi) sobre l,economia i politica. Segur que tenia una conversa molt interessant però, si no m,hagues ensenyat tota l,estona aquella Ungla grossa com un sant Pau potser ho hagues pogut suportar. (Em recordava l,escena d,Austin powers amb la berruga d,un dels personatges). En fi, entre rots, pets i ungles vam sortir d,aquell estrany lloc en 20 minuts (mes temps m,hagues agafat un atac de claustrofobia, rotofobia i, sobretot, unglofobia. Abans però, li vaig donar el meu Cv al de la ungla ja que treballava en un Mc Donald,s. (Sort que no acostumo a menjar en aquests llocs, patates plenes d,ungles i ves a saber que mes hi deus trobar,hi..., mare meva!)
Finalment ens va acompanyar fins a la Maquinista de Swords i vaig deixar la meva existència laboral a uns mànagers mes. Molt simpàtica la Melinda, segurament es trobava sola i per això ens va donar tanta conversa (no m,estranya gens, si jo visques un sol dia amb el dels pets-rots i el de l,ungla em ve una lipotimia d,aquelles que fan història). Tarda intensa si mes no, això segur.
Arribem al vespre i l,Eva em diu si vull anar amb ella que ha quedat amb un francès mig indi amic d,un amic seu (buf, que complicat!). Vam quedar a l,entrada del Trinity College. Nabine era el seu nom si no recordo malament. Metre 85 cap a 90. Fornit i de pell cafè amb llet. Mp3 a les orelles i roba moderna. Ens invita a anar al seu apartament. Allò si que era el cel. La clau era una targeta electrònica. Ascensor de marca alemana. Porta blindada, parquet i..., un àngel mig francès mig indi... Nadia. Una princesa de les Mil i una nits, pell caoba, ulls grans i cabell llarg embolicat amb una cua, i uns calcotets com a pantalonets que li tapaven el justet per contemplar unes boniques cames. Ell era informàtic i ella economista. Ens van invitar a un te (per l,Eva) i a un cafè, per mi. Allò si que era un cafè!. Vam comencar a xerrar (Be, jo quasi nomes escoltava, malgrat tot els entenia m0lt be) i va arribar la Iunia, una franceseta mig africana, de pell ben negra, amb rastes d,allò mes cudiades, netes i pentinades com mai les havia vistes. Una altra preciositat. I un somriure que evocava la reina de Saba. Joves, guapes, multilingues, educades en les millors universitats,... Houellbecq,s world.
Va ser una vetllada extraordinària. Deviem estar com 2 o 3 hores xerrant, rient,... i al finalitzar vam brindar amb muscat de Rivesaltes,... com m,agradaria quedar,me. Com m,agradaria tenir 10 anys menys. Com m,agradaria tantes i tantes coses. Gràcies Eva per fer,me descobrir que el mon es tant i tant gran. Per regalar,me la oportunitat de conèixer continguts i personatges tant i tant interessants. Potser torni aviat cap a Catalunya, però sempre que pensi en Dublin et recordare. La generositat i la teva energia vital m,han fet obrir els ulls d,una manera com no els havia tingut mai. Lots of thanks Eva.
See you soon,
PEP
dilluns, de juliol 23, 2007
PRIMER DILLUNS A DUBLIN
Starway to heaven dels Led Zeppelin comenca a sonar pels altaveus d,aquest ciber ple de spanish people (and one catalan guy), la guitarra del Jimmy Page ja comenca a tocar el cel, piano piano, presto molto presto,.. fins que arriba la bogeria de la veu fàustica del Robert Plant i toquem directament a Deu. Be, ja em veieu. Els dilluns son iguals per mi a Dublin com a Manresa o Barcelona. Estranys, irregulars, sense substància,.. o potser nomes son una starway to heaven... Qui sap?
Avui he fet seguit el meu viatje pel dublin de Joyce, Wilde, Shaw,... he regalat la meva existència laboral a tota una sèrie de desconeguts, estranys, amables, desagradables, indiferents, sarcàstics, incompetents, comprensibles, entusiastes,... Som tan diferents la gent però, que en el fons acabem sent iguals. Volem i somiem les mateixes coses. Realitzacio humana. Objectius assolits. Reptes superats. Desitjos i somnis simialrs. La unica cosa que si es diferent son les eines per les quals cadascu les assoleix.
No m,han anat gaire be les poques entrevistes realitzades..., sincerament..., es una època plena d,estrangers en la meva mateixa situacio. Amb millor nivell d,anglès. No, no es el viatge de Vacaciones en el Mar, es cert. Tampoc es el viatge del Titànic. M,estimo molt Catalunya per deixar-me derrotar tant fàcilment. Malgrat tot..., si que estic fent una petita Odissea que es segurament el que realment he vingut a cercar en aquestes terres celtes. Qui sap si trobare sirenes o encara millor,.. la preuada Atlàntida.
Un petonàs des de Dublin en un dia existrencial
PEP
Avui he fet seguit el meu viatje pel dublin de Joyce, Wilde, Shaw,... he regalat la meva existència laboral a tota una sèrie de desconeguts, estranys, amables, desagradables, indiferents, sarcàstics, incompetents, comprensibles, entusiastes,... Som tan diferents la gent però, que en el fons acabem sent iguals. Volem i somiem les mateixes coses. Realitzacio humana. Objectius assolits. Reptes superats. Desitjos i somnis simialrs. La unica cosa que si es diferent son les eines per les quals cadascu les assoleix.
No m,han anat gaire be les poques entrevistes realitzades..., sincerament..., es una època plena d,estrangers en la meva mateixa situacio. Amb millor nivell d,anglès. No, no es el viatge de Vacaciones en el Mar, es cert. Tampoc es el viatge del Titànic. M,estimo molt Catalunya per deixar-me derrotar tant fàcilment. Malgrat tot..., si que estic fent una petita Odissea que es segurament el que realment he vingut a cercar en aquestes terres celtes. Qui sap si trobare sirenes o encara millor,.. la preuada Atlàntida.
Un petonàs des de Dublin en un dia existrencial
PEP
diumenge, de juliol 22, 2007
DUBLIN (DIA 5 I DIA 6)
Benvolguts compatriotes,
El temps a Dublin continua igual d,irregular, ara plou ara el sol treu el nas..., però què seria Irlanda sense la seva pluja constant que dibuixa el verd mes intens que mai hagi vist en cap altre paisatge.
Ahir vaig fer les meves primeres entrevistes en anglès. Primer vaig anar a una Ett acompanyat per l'àngel de la guarda de Dublin known as Eva. Thanks for your generosity with me, lots of thanks. I wish you have lot of luck in your searching of job.
I,m looking for a job. Es la frase que mes repeteixo i haure de repetir. M,he adonat (o mes ben dit, m,ha fet adonar-me,n la Eva) en les poques "introductions of me" que he fet en les "interviews" fetes fins ara que es en la segona frase que segueix a I,m looking for a job on fracasso estrepitosament. Em comencen a demanar coses i jo comenco (c es trencada però no existeix aquesta lletra en el teclat irlandès) a tartamudejar com un lloro, no escolto el que el manager m,està dient perquè nomes m,escolto jo (quan parlo en català tambe ho faig sovint). I finalment, despres d,uns esforcos titànics..., li etzibo unja frase en plan "yo quedar tiempo mucho dublin" "Yo vivir tiempo mucho ciudad" i clar..., quedo com un indio. Conclusio: The manager throw my CV in the bin. It,s the most probable. But I will be very stubborn in my searh of job. When a person insist with an objective it,s very probable that any day he has success. Please, give me a lot of luck from Catalonia.
For the other hand, today I and Eva has visited the Glendolough mountains. It,s very very nice. There was a celtic cemetery and several medieval building and also a big lake. Soon I will try to put in my blog any photos and next you will know this magic place. Glendolough is full of big trees and a lot of intense green. It looks like a Tolkien,s forest... Could Hobbit lives in that place? maybe.
Finally, I hope you excuse my english level... I wish I will have to improve it in a few days, almost to find any job! I would like stay more time in this city but it is too expensive!!! I need any job!
Tomorrow I will leave my CV in all Dublin. Luck, luck and lot of luck I will need tomorrow. Come on Josep, if you want you can. :)
Fins aviat Catalonia, us enyoro però ara tinc al cap Dublin.
See you soon,
PEP :)
El temps a Dublin continua igual d,irregular, ara plou ara el sol treu el nas..., però què seria Irlanda sense la seva pluja constant que dibuixa el verd mes intens que mai hagi vist en cap altre paisatge.
Ahir vaig fer les meves primeres entrevistes en anglès. Primer vaig anar a una Ett acompanyat per l'àngel de la guarda de Dublin known as Eva. Thanks for your generosity with me, lots of thanks. I wish you have lot of luck in your searching of job.
I,m looking for a job. Es la frase que mes repeteixo i haure de repetir. M,he adonat (o mes ben dit, m,ha fet adonar-me,n la Eva) en les poques "introductions of me" que he fet en les "interviews" fetes fins ara que es en la segona frase que segueix a I,m looking for a job on fracasso estrepitosament. Em comencen a demanar coses i jo comenco (c es trencada però no existeix aquesta lletra en el teclat irlandès) a tartamudejar com un lloro, no escolto el que el manager m,està dient perquè nomes m,escolto jo (quan parlo en català tambe ho faig sovint). I finalment, despres d,uns esforcos titànics..., li etzibo unja frase en plan "yo quedar tiempo mucho dublin" "Yo vivir tiempo mucho ciudad" i clar..., quedo com un indio. Conclusio: The manager throw my CV in the bin. It,s the most probable. But I will be very stubborn in my searh of job. When a person insist with an objective it,s very probable that any day he has success. Please, give me a lot of luck from Catalonia.
For the other hand, today I and Eva has visited the Glendolough mountains. It,s very very nice. There was a celtic cemetery and several medieval building and also a big lake. Soon I will try to put in my blog any photos and next you will know this magic place. Glendolough is full of big trees and a lot of intense green. It looks like a Tolkien,s forest... Could Hobbit lives in that place? maybe.
Finally, I hope you excuse my english level... I wish I will have to improve it in a few days, almost to find any job! I would like stay more time in this city but it is too expensive!!! I need any job!
Tomorrow I will leave my CV in all Dublin. Luck, luck and lot of luck I will need tomorrow. Come on Josep, if you want you can. :)
Fins aviat Catalonia, us enyoro però ara tinc al cap Dublin.
See you soon,
PEP :)
divendres, de juliol 20, 2007
DUBLIN 2 (amb retard) i DUBLIN 3
Hola de nou Catalunya!
Ahir vaig fer la caminata per Dublin. Ah, i una nena d,uns 17 anyets em va tocar el cul al mig del carrer. Per sort meva la cartera la duia al davant (gràcies Jaume per recordar-me que fes això, sino ja em veig perdut a Dublin sense un duro. Aix[o si, em va fer un bon pessic. Si ho hagu'es fet mes suau potser ho hagues aconseguit, :)
Vaig visitar el Trinity College (impresionant!). En aquesta universitat estudies o estudies. Una passada els edificis, els jardins,... Despres cap a la zona de la catedral de st. Patrick,s i la zona viquinga plena de castells i jardins com deu mana, no la merda de tomaqueres i patateres que la Mayol ha plantat per barcelona per fer-la una ciutat "verda".
Pel vespre una catalana de l,hostal em va ajudar amb el meu CV en anglès i avui hem anat a passejar-nos per ETT,s, a totes m,han dit que millori my english..., but I have lot of pacience...., jejeje. Un sol aquesta noia (Eva), m,ha corregit tot el CV que tenia fet a l,anglès, ha estat mes d,una hora! Lots of thanks. Now I only need a little of lucky in my search of job. Come on Pep!!
Ah, ahir tambe vam anar per Temple Bar amb la catalana i va ser una passada..., hi ha una marxa, a tots els pubs musica de la bona i..., en directe!! irish music, celtic music, rock music, all kind of music. Avui es probable que tambe passi per allà.
Un petonàs a tots/es from Eyre!
PEP
Ahir vaig fer la caminata per Dublin. Ah, i una nena d,uns 17 anyets em va tocar el cul al mig del carrer. Per sort meva la cartera la duia al davant (gràcies Jaume per recordar-me que fes això, sino ja em veig perdut a Dublin sense un duro. Aix[o si, em va fer un bon pessic. Si ho hagu'es fet mes suau potser ho hagues aconseguit, :)
Vaig visitar el Trinity College (impresionant!). En aquesta universitat estudies o estudies. Una passada els edificis, els jardins,... Despres cap a la zona de la catedral de st. Patrick,s i la zona viquinga plena de castells i jardins com deu mana, no la merda de tomaqueres i patateres que la Mayol ha plantat per barcelona per fer-la una ciutat "verda".
Pel vespre una catalana de l,hostal em va ajudar amb el meu CV en anglès i avui hem anat a passejar-nos per ETT,s, a totes m,han dit que millori my english..., but I have lot of pacience...., jejeje. Un sol aquesta noia (Eva), m,ha corregit tot el CV que tenia fet a l,anglès, ha estat mes d,una hora! Lots of thanks. Now I only need a little of lucky in my search of job. Come on Pep!!
Ah, ahir tambe vam anar per Temple Bar amb la catalana i va ser una passada..., hi ha una marxa, a tots els pubs musica de la bona i..., en directe!! irish music, celtic music, rock music, all kind of music. Avui es probable que tambe passi per allà.
Un petonàs a tots/es from Eyre!
PEP
dimecres, de juliol 18, 2007
DUBLIN 1
Ja he arribat. Estic mort de son això si. De casa he sortit a les 2,45h per agafar el bus bcn-aeroport Girona. A les 6,15h he agafat el vol Girona-London (Standsted) i a les 11,15h (hora ja britànica, o sigui, una hora menys) he pujat a l,ocell que m,ha dut a Dublin. Hora d,arribada a l,hostel: 14,00h. Hores dormides: 3 o 4, tirant llarg.
Anècdotes: Mentres facturava l,equipatge a Londres per anar a Dublin la maleta passa per un tunel, i jo me,n vaig pensant que ja estava tot. I jo caminant decidit per anar a pixar doncs ja no podia mes (el teclat no te per posar accents tancats, disculpeu les faltes) i escolto un STOP! Però jo tiro que tiro al WC, creia que anava per una altre. Altra cop sento STOP!! aquest cop amb una entonacio mes forta, au-to-ri-tà-ria. Resulta que m,ho deien a mi, LALA. Em sembla que a la tercera hagues sentit un ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta.... i haurien facturat la meva maleta i mi mateix dintre una altra maleta de fusta, cap a Manresa. (jeje, I have to improve my english and my EAR!!!)
A l,hostel on dormo estic a l,habitacio de 16 mixte. A l,entrar per primera vegada no hi havia ningu. Nomes maletes i coses sobre el llit. Ah, i una pudor a tigre que m,ha fet adonar que el temple d,afrodites i venus no es a la meva room. Sort que he pogut triar el llit al costat de la finestra, si em marejo ja treure el cap i somiar que estic envoltat d,un jardi de roses.
Per aqui tot be, Plou i no fa sol, i les bruixes no es pentinen. I m,han clavat 2,35 € per una banana. Això si, el poc que he vist convida a quedar-s,hi molt i molt temps. Es precios. I les irish girls are very nice. Jejeje.
Demà mes des de terres celtes. Un petonet a tots i totes.
Josep.
See you!!
Anècdotes: Mentres facturava l,equipatge a Londres per anar a Dublin la maleta passa per un tunel, i jo me,n vaig pensant que ja estava tot. I jo caminant decidit per anar a pixar doncs ja no podia mes (el teclat no te per posar accents tancats, disculpeu les faltes) i escolto un STOP! Però jo tiro que tiro al WC, creia que anava per una altre. Altra cop sento STOP!! aquest cop amb una entonacio mes forta, au-to-ri-tà-ria. Resulta que m,ho deien a mi, LALA. Em sembla que a la tercera hagues sentit un ra-ta-ta-ta-ta-ta-ta.... i haurien facturat la meva maleta i mi mateix dintre una altra maleta de fusta, cap a Manresa. (jeje, I have to improve my english and my EAR!!!)
A l,hostel on dormo estic a l,habitacio de 16 mixte. A l,entrar per primera vegada no hi havia ningu. Nomes maletes i coses sobre el llit. Ah, i una pudor a tigre que m,ha fet adonar que el temple d,afrodites i venus no es a la meva room. Sort que he pogut triar el llit al costat de la finestra, si em marejo ja treure el cap i somiar que estic envoltat d,un jardi de roses.
Per aqui tot be, Plou i no fa sol, i les bruixes no es pentinen. I m,han clavat 2,35 € per una banana. Això si, el poc que he vist convida a quedar-s,hi molt i molt temps. Es precios. I les irish girls are very nice. Jejeje.
Demà mes des de terres celtes. Un petonet a tots i totes.
Josep.
See you!!
dimarts, de juliol 10, 2007
Hola a tothom.
Aquesta foto està presa després de prendre un mini esmorzar individual pel mòdic preu de 9 lliures esterlines amb mon germà (el que fa la foto). Estava cansat de caminar quilòmetres i quilòmetres. Cansat de no entendre un borrall ni d'anglès, ni de les lliures esterlines (que maques ho són, si, sobretot les d'una lliura que surt la reina) que havia de multiplicar per 1,4 per entendre quans euros eren. I després multiplicar per 166 per trobar l'equivalència en la famosa pesseta (invent d'un català, els tòpic de pesseteros ens l'hem guanyat a pols, o no? és que la pela és la pela) i, a sobre, esquivar els cotxes, que allà tots van per l'esquerra!! estan ben tronats. Oi tant! I si no mireu com organitzen un macro concert per la diana de gales. En fi, que de nou torno a fer una nova aventureta cap a les illes. aquest cop però men vaig a l'illa veïna, la Irlanda i en concret el Dublin de James Joyce. I sol. I parlant anglès tant bé com el japonès. See you soon. I hope it.
PEP
Subscriure's a:
Missatges (Atom)