Bon any Nou a tots i a totes

Bé, això s,està acabant. Des de Narbonne us desitjo una bona entrada d,any nou. El poble és d,allò més depriment. La plaça del centre du la ville està plena de alcohòlics. Millor Carcasonne, tot i tenir un castell medieval totalment desrvirtuat per la gran quantitat de comerços i restaurants que hi ha en l,interior. Montserrat seria el seu equivalent.
Per ultim, us vull dir que m,he adonat en aquest viatge que necessito sortir més sovint de Catalunya i parlar altres llengües, aqui m,he hagut d,entendre amb francès (i no en tinc ni idea, però m,he fet entendre tu. Amb l,anglès menys perquè els francesos he vist que el parlen pitjor que jo, que ja és dificil. Conclusio: He d,anar a Londres quan abans millor.

I ara si, m,acomiado fins l,any vinent de tots i totes. Dels qui m,he donat alegries i fins i tot d,aquelles que m,han donat l,esquena.

Que tingueu molt Bon ANY!!!

JOSEP des d,un locutori de Narbonne. Fins la porpera!!!

Harry el Brut és de Sant Fruitós

L'altra nit uns albano-kosovars es van "colar" a casa dels joiers de l"osito", el que tant li agrada portar a la filla de la "Duquesa de Alba". La casa en qüestió és una mansió, deu donar molt això de l"osito" i està a la zona pija de Manresa i rodalies (sóc manresà i parlo amb propietat). Bé doncs, l'altra nit, mentre els TOUS eren fora, els quatre lladregots van anar a robar a casa dels pijos aquests. Primer, desconecten les càmeres. Molt professionals. Això fou una bona tàctica. A fora el cotxe i dos dels lladres vigilant i esperant per la fugida. Dintre dos dels altres albanesos es proposaven entrar al castell dels TOUS. Però, vet aquí que la casa dels pijos tenen uns sistemes des seguretat impresionants i amb això que un tal Lluís, cap de l'empresa de seguretat contractada pels joïers i, curiosament segon marit de la filla del matrimoni, va sentir l'alarma que dintre la casa passava quelcom. I ell, valent com ningú, es dirigí cap a la casa. Veu un cotxe aparcat al costat de la casa, acosta el seu cotxe lateralment amb l'altre, abaixa la seva finestra i dispara dos trets directament al cap del conductor. Seguidament el copilot surt del cotxe cagant llets i el nostre Harry bagenc no s'ho pensa ni un segon i surt com un lleó i s'abraona al damunt del fugitiu. Els dos que estaven dintre sentiren l'enrenou i fugiren com si el diable els perseguís desapareixent del mapa.

Epíleg: Un mort. Dos detinguts. Una vídua.


Per últim, vull comentar que estic un mica intranquil per aquesta notícia sobretot pels meus pares. M'explico. A vegades van a sopar a casa d'uns amics que viuen en aquesta Beverly Hills" del Bages i com són molt somiadors els agrada força donar voltes amb el cotxe vora les grans mansions dels TOUS i els seus veïns. Una mica com allò de la casa de los famosos. Desitjo que, els meus pares s'oblidin d'aquest hobby. Si cal ja els compraré tots els especials de el HOLA sobre la casa dels famosillos.

Una escena del Harry de debò:

www.youtube.com/watch?v=YykfDFEk3y8

Amigues americanes de la familia:

www.youtube.com/watch?v=RsnWZlEQyLA

Ja n'hi ha prou! ¿Fins quan hem d'aguantar els catalans?

Des de fa cert temps, unes cinc o sis setmanes, vaig en un "ciber" per conectar-me a les "noves tecnologies" (no tant noves ja) previ pagament d'un peatge. Hi treballen dos persones d'origen sudamericà. El de matí és un home corpulent, entre 30 i 40 anys, amb ulleres de pasta gruixuda, pell entre vermellosa i morena (podria ser veneçolà per l'accent, no n'estic segur). Per la tarda hi ha un tal urugüaià, prim, pell blanca i accent marcat del seu país. El del matí parla castellà. El de la tarda castellà, alemany, anglès, francès, italià i català (amb un accent més que correcte). El del matí no somriu. El de la tarda em damana sempre, què tal Josep? El del matí em diu José tot i haver-li recordat que el meu nom és Josep en més de deu i vint i trenta ocasions diferents. Ell em respon que només parla español. El de la tarda em diu què tal Josep?. Fernando és el seu nom, no Ferran, ni Ferdinand ni cap altre nom que Fernando. El del matí no sé ni vull saber com es diu. No m'interessa en absolut. Es podria dir Francisco o Paco, o Quique, i llavors jo li podria dir, Francesc. No, no m'interessa ser igual de retrassat. Oi que la gran Marylin Monroe mai se l'hi ha dit Maria Monroe o us imagineu a la musa del cinema actual, la Scarlett Johansson, que algú s'atrevís a dir-li Escarlata, o Carla o Carlota. En fi, no demano que la gent que ve a treballar a CATALUNYA parli el català. Allà ells. La cultura mai no fa nosa i menys si és per integrar-te en un país, en un poble i cultura amb una idiosincràsia que t'acull i et dóna feina. Però siusplau, el meu nom és JOSEP. Tant me fot si la gent que viu a Catalunya i el denominat Països Catalans (Països, per englobar unes zones que històricament han parlat una mateixa llengua, el català) parla o no català a la meva pàtria, fa temps que aquesta guerra lingüística està més que perduda. Jo seguiré lliutant i defensant sense cap vergonya la meva bandera, la quatribarrada, la de Guifré el Pilós. Estic fins als collons que em vinguin amb la història que "yo no hablo catalán", "yo sólo hablo español". I no ho dic per aquest paio del ciber, el del matí. Ell és mig analfabet i no li'n dono la culpa del tot. Ha vingut a treballar i punt per millorar una situació econòmica. Llàstima que no sigui agraït i intenti averigüar que si té clients en aquest barri de la Sagrada Família, és perquè un senyor anomenat Antoni Gaudí, no Antonio, va dissenyar una genialitat arquitectònica i féu d'aquest barri un dels més visitats per turistes.

Visca Catalunya Lliure!

Un pre-maulet

Tindrem set. Molta, molta set.

Un investigador (de no sé d'on) ha hipotetitzat sobre el canvi climàtic. Segons ell tot el sud d'Europa quedarà reduït a un gran desert en poc més de 50 anys, fins i tot França, Alemanya, etc. Els Estats Units i China quedaran convertides en terres ermes on només seran cultivables les zones costeres. Aquest científic considera que la zones del planeta on seran propícies pel seu clima seran sobretot El Regne Unit, Irlanda, els Països Escandinaus, Sibèria i Nova Zelanda. A les Illes Britàniques aquests dies es pensen que és primavera pel que diuen estan collint fruites del bosc (a ple mes de desembre!!!). Si el temps, pel que sembla, es torna cada vegada més inestable i la realitat del gran Canvi Climàtic es fa del tot present, haurem de plantejar-nos aspectes molt quotidians referents a les nostres maneres de viure. Amb això us vull dir que l'Aigua és el petroli autèntic d'aquest mil·leni que ha començat. Serà el motiu de guerres fraticides, molt tràgiques. A l'Àfrica fa molt temps que silenciosament aquesta guerra la van perdre per culpa d'una colonització sense escrúpols que els va negar qualsevol mena de desenvolupament sostenible i promovent governs corruptes i guerres tribals. Colonitzadors que més tard, sota una gran masturbació de penediment colectiu firmaren la gran Carta Magna dels Drets Humans. El gran "Café para todos"? Ja n'hem vist el resultat.
Bé, aquesta reflexió ara sembla trivial. I potser ho és, ja que d'aquí a 50 anys jo alimentaré als cucs o les butxaques dels gerents d'algun geriàtric i poc m'importarà que mig planeta estigui assecat. Malgrat tot, cada dia que em renti les dents tancaré l'aixeta quan em raspatlli. Rentaré la vaixella amb menys aigua. No jugaré a golf més que en llocs tradicionals per aquest esport (Almeria té un desert fabulós que ha inspirat els espaguetti western del Sergio Leone en pel·licules tant excepcionals com El bueno, el feo y el malo i la vegada disposa dels millors camps de golf de la península, juntament amb Múrcia, que d'aigua no li'n sobra ni gota ni gota).

Finalment, si aquestes profecies es compleixen i el món es va assecant a excepció d'algunes zones afortunades hi haurà un problema d'inmigració que riute'n dels fluxos migratoris d'avui en dia. Segons alguns, si això es complís, Londres rebria mil·lions d'inmigrants i hauria de construir grans rascacels per encabir-los. Sortosament això encara no ha succeït i aviat aniré a Londres i podré gaudir d'una de les poques grans metròpolis del món sense quasi bé rascacels. Encara serà una mica el Londres de Dickens, de Jack l'Esbudellador o de Sherlock Holmes.

A la vostra salut.

Una de "Polacos" radiactius

Pobre Litvinenko. Es va quedar ben fregit amb el Poloni 210 (substància radiactiva que també la trobem en el fum del tabac diuen). Sembla ser que la va ingerir mentre prenia la beguda nacional del Regne Unit, el te. Sort en tinc que a mi no m'amagrada gaire el te i quan vaig estar ara fa un mes per Londres només prenia cafès. Però, en tot cas, no les tinc totes. Encara no brillo en la foscor com un florescent ni m'he tornat verdós ni estic més calb del normal. I si m'he contaminat amb el Poloni aquest, potser amb una mica de sort em venen poders com els X-Men.
Abans de tot aquest enrenou típic de novel·la d'espies ningú coneixia el Poloni 210. El va descobrir Marie Curie i com era polaca li va posar el nom en honor a la seva pàtria.
Els catalans també ens podem sentir part d'aquesta substància radioactiva perquè tenim molt de "polacs" també. Així doncs proposo canviar el mot de Poloni 210 pel de Catalopoloni 210.

Fot gràcia que la gent es quedi parada que passen aquestes coses, quan per aquí les nostres terres tenim 3 centrals nuclears que el dien que fotin una llufa riute'n de Txernòbil i no diguem quan petin, llavors si que podran dir que "los catalanes han desmembrado Espanya" perquè no quedarà dret ni Gibraltar. I si per alguna d'aquelles casualitats quedés algun rastre de vida després del pet nuclear i nacionalista, llavors vindria la química indpendentista. Ja que tenim una de les Petroquímiques més grans d'Europa per les terres de Tarragona i com el Carod és d'allà ja es cuidarien vincular al Carod, Perpigan, l'Ussap, Al-Qaeda i les tres bessones amb el desastre químic d'Espanya. Bé, em sembla que el millor que podem fer és agafar un cohet com el de la Bruixa d'Or i fotre el camp a l'espai perquè el dia que peti l'oasi català estarem més fregits que el pobre Litvinenko.