Calor i Nadal

El tedi s'apodera d'aquest dilluns qualsevol. Gris i repetit com dilluns passat i dilluns que ve. Res s'esdevé que trenqui tanta monotonia. Un mal despertar, una mala cara i segueix aquesta xafogor enmig de les llums nadalenques. Calor i nadal. No plou. On anar amb tanta grisor? On s'amaguen les sorpreses de colors? Agafo un llibre i fujo. Somio una ciutat plena de gent de colors: vermells, grocs, liles, blaus,... una ciutat on els senyors grisos com els dilluns es treuen la pols i canten i ballen.

No plou. Calor i nadal. Somio un ninot de neu que treballa al banc i congela tots els diners. Somio un Pare Noel que s'oblida del Corte Inglés i juga al poquer amb els reis mags, Melcior, Gaspar i Baltasar.

Somio que somio un nadal sense Plays Stations, nines Famosa i Barbies anorèxiques.
Somio que somio una pluja de somriures sincers i gratuits.
No plou. Calor i nadal. Vull somiar que somio 365 dies.
No plou. Calor i nadal.

Laberinto del Fauno. Els somnis són el nostre motor existencial

Gràcies Guillermo del Toro. Gràcies Ariadna Gil. Gràcies Sergi Lòpez tot i representar la misèria humana que tants anys va governar l'Espanya que alguns volen encara silenciar i d'altres ni es dignen a conèixer. Moltíssimes gràcies princesa Ivana Barquero per fer d'Ofelia un personatge que passarà en els annals de la història del cinema.
En fi, no puc sinó dir als quatre vents que Guillermo del Toro està a l'alçada dels grans directors del gènere fantàstic de tots els temps.
Ahir vaig gaudir d'aquesta màgia. M'esperava una pel·lícula molt bona, però una obra mestra és la sorpresa que vaig tastar al Multicines Aribau.

La vida és un fàstic moltes vegades. El sergi López ens presenta el capitán Vidal. Cruel, dèspota, sàdic, despiatat. En fi, millor no tenir veïns com un Vidal. Però llastimosament n'hi molts encara de malparits com aquest capitán Vidal. Aitor Dávila: Skin-head que una nit va veure al Roger Albert pel barri de Gràcia. El Roger era jove, idealista, creïa en un món on el sostre fos per tothom, on l'especulació del mercat inmobiliari desparaixés. Era el que els mitjans informatius en diuen "Okupa". El tal Dávila, que anava amb un altre com ell, Emilio, C., caps rapats, nets, polits, van decidir insultar al Roger. Després picar-lo una mica. Al cap de poques mil·lèssimes de segons, molt poques, l'Emilio treia un petit artilugi. Li va donar sigilosament al seu amic, el Dávila. Aquest obre l'artilugi. Es llança contra el coll del Roger i li talla la vida amb una esquerda petita, suficient, però letal. Així doncs, el somni del Roger va silenciar-se per sempre més. El Roger defensava uns ideals on poder compartir sostre amb Dávilas, Emilios, C., sense distincions, sense misèries, sense silencis traidors. El Dávila i el seu còmplice defensaven la seva misèria. Fa mesos que ens vas deixar Roger. No et vaig conèixer però cap Dávila silenciarà el teu ideal.

Estiguem doncs alerta, el capitán Vidal del Laberinto del Fauno no és un eco del passat, és una constant que només pot ser derrotada amb guerrers com el Roger Albert.

Liberté, egalité et fraternité.

Nova lectura

Avui he començat Contrapunt d'A. Huxley. La primera pàgina l'he oberta assegut en un banc impersonal del Passeig Sant Joan. Sembla interessant. Ella abandona el marit per viure amb ell, l'amant. Embarassada d'aquest últim. Ell, sembla cansat de la novedosa monotonia. Ara ella ja no és la sorpresa del cap de setmana. Ara ella és la sorpresa de cada dia. La mateixa.
La gent esdevenemim monotonies amb el temps. La infantil sorpresa ens abandona per tornar-nos grisos. Previsibles. Lletjos i arrugats.

DEL "TRIO" A "L'ENTESA"

Bé, ja tenim govern. Sa finit el tripartit i ha nascut el Govern d'Entesa. És a dir, tornen a pactar PSC-Cpc/"PSOE" amb ERC i IC-V i no és un trio, ara en diuen entesa. Òstia tu, totalment diferent, ja ho veieu. M'agradava més Trio. És més porno-erótico-festivo. Però clar, en Maragall té un sex appeal...., en Montilla...? Poster la seva dona n'està ben cofoïa del Pepe quan arriba l'hora de llit. Bé, de gustos n'hi com llonganisses.

Una cosa si ha canviat considerablement: el president. Sí senyor. Ara si tenim un president com cal. Li diuen Pepe i parla el català de Justo Molinero. En canvi l'altre, ara si que triomfa a Senegal, s'ho està passant d'allò més bé. L'hem vist fent la ballaruca i passejant una cabra. Que es vol dedicar a la política senegalesa? Ostres, potser si! Us l'imagineu de president del Senegal?

Però tornem amb el presi que ens ha sortit. Diuen d'ell que és avorrit, que és xarnego, que per anar a pixar primer truca al Zapa, i ojo, tot sembla que no sap els Segadors (amb català). Els assessors més propers del nou Presidente de la Generalidad de CataluÑa estan treballant per fer una versió "d'entesa" anomenada los Nuevos Segadores de CataluÑa. Això si és un president amb cara i ulls, de totes totes. Oi tant! La generació dels qué pasa neeng!? es posaran a cantar el Buen golpe de hoz! Buen golpe de hoz, defensores de la tierra! Buen golpe de hoz! Ostres tu, se m'està posant la gallina de piel com deia un altre il·lustre foraster. Caram caram! oi que és fantàstic catalans i catalanes?! Quina joïa, quina benaurança experimenta la meva catalanitat.

En fi, ja veieu que CataluÑa també existeix amb la Ñ.
Fins aviat catalans i catalanes.