PAÍS DE NEGRES

No para d'entrar gent a la oficina. Busquen feina. "Yo buscar trabajo". La majoria són negres, molts del Senegal com el Sarjo, un tio que sempre riu tot i treballar en una empresa on es respira càncer per la toxicitat dels productes manipulats. O el Foula, un altre tipus del Senegal que només riu i sembla ben bé el "risitas" negre, perquè com al del Quintero, amb aquest bon jan també li falta la dent del mig. I jo que li dic, "Oye Foula, tu siempre te ríes",.. i es fica a riure a cor què vols. Només veure com riu i la visió de la dent que em recorda al risitas, doncs apa, tots dos a riure com uns carallots. El més divertit és quan li demano amb quin idioma vol el llibre dels riscos laborals. "amb castellano?" "no", "amb francès?" "no", ho provo amb l'anglès , però llavors el Foula aquest em deixa amb un pam de nas ja que me'l demana amb Wolof!! I evidentment no puc sinó solidaritzar-me amb ell i dir-li que l'entenc ja que tampoc tenim llibres de riscos laborals en català. Darrera el Foula hi ha un altre negre, més espavilat, (Mamadou), fins i tot entenia una mica el català, i li demano si li pot explicar el contingut del llibre, cosa que fa sense pensar-s'ho (i no es coneixen de res, me n'asseguro tot preguntant-los-hi). Una hora estan aquest parell i finalment el Foula m'acaba de firmar tota la paperassa. Fulles i papers, burocràcia estúpida deu pensar, i amb molt bon criteri. Ell només vol treballar. Em firma amb una F de línies infantils. I tota aquesta paperassa és per treballar només 1 DIA!!
Impresionant.

Les senegaleses són noies amb unes curves picants que quantes d'aquí voldrien. Realment són d'una bellesa especial. Amb un somriure amagat i una mirada tímida que només s'aixeca molt de tant en tant. Però quan aquells ulls grans, rodons i plens de vida t'il·luminen et quedes tant astorat que et preguntes realment què hem fet malament a Occident. L'amiga de la Malado no parla un borrall de castellà ni de català. Francès. "Je ne parle francé" Això li he dit jo amb el meu francès inventat. Si tingués un passaport europeu aquesta Sherezade patinaria per les catifes de l'alta costura amb les Naomi Campbell's.

Finalment, avui un ucraïnès que va venir fa uns dies a demanar feina (no parla res d'espanyol ni de català) ens vam entendre com vam poder. I avui, m'arriba a la oficina amb una caixa de bombons nestlé. I això que no li he trobat feina! Jo li he dit que no podia acceptar la caixa, però ha insistit. Realment era molt amable. Espero no tenir cap deute ja que tinc entès que en les terres de l'est el xantatge és el pa que es menja. Ai mare meva, que ja em veig segrestat per una mafia de l'est. (d'això en dic jo PRE-JUDICI).

En fi amics i amigues, la feina que tinc té molta misèria, molta Burrocràcia , i tot i que m'envien a fer formació per Madrid, per Barcelona..., està molt bé..., no cal dir-ho. Però els meus veritables professors són els Sarjos, els Foulas, els Mamadous, les Malados, les Awa,... i totes les Sherezades oblidades.
Sense cap mena de dubte.

UN CATALÀ A MADRID

Demà a les 8:00h agafo un avió a l'aeroport del Prat direcció a la capital d'Espanya. Diuen els que hi han estat que està ple de catalans, que un biquini és un mixte i que un donut és una rosquilla.

Tinc ganes de veure el ZP i demanar-li siusplau que no prometi res més perquè sinó ens oblidarem del Pinotxo i del Gepetto. Són més divertits i originals.
Una altra qüestió que veig és la del idioma. Pel que diuen últimament alguns sectors polítics ajudats per campanyes de molts mitjans de comunicació el castellà està en greu perill de desaparèixer a Catalunya. Si. Oi tant. Indiscutiblement cert. Per aquesta raó quan jo, un català en perill d'extinció perquè sap parlar castellà, comenci a fer frases en l'idioma de Cervantes m'aclamaran com un heroi.

"No hay derecho, en CataluÑa sólo se habla el catalán y los que hablamos castellano somos insultados y vilipendiados. En CataluÑa reina la Santa Inquisición Lingüística en todas partes. Ni el presidente de la Generalidad habla castellano, habiendo chupado una teta castellana en su más tierna infancia!
Y por ende, la policía lleva un traje con colores rojos..., ¿comunistas?!! Bueno, serán rojos, pero como decía un gran general España, antes roja que rota!"

No sé res de Madrid tret del que en diuen els medis de comunicació, del boca-orella, del cine, de lectures i poca cosa més que una idea vaga formada al llarg dels anys. M'espero uns museus impresionants, una ciutat cosmopolita i molt diferent de la que et pots imaginar escoltant els plens del Congreso de los Diputados.

Apa, doncs, cap a Madrid i ja us explicaré la meva aventura pels carrers madrilenys.

Hasta pronto!!