Avui és jornada de reflexió. Reflex és un analgèsic que alleuja els dolors lleus musculars. Jo no vull reflexionar, vull que m'alleujin. L'espatlla? el cervell? la tita? Bé, potser millor la tita.
Però bé, anem a la definició pròpiament dita de reflexió: Pensament, judici, etc, resultat de la reflexió o també, operació mitjançant la qual la ment fa atenció als propis actes de coneixement, i àdhuc al jo o subjecte que els sustenta, i no al contingut d'aquests mateixos actes.
Buf...., algú ha pensat, ha jutjat..., mai sobre què votar? Jo sóc de la opinió que no. Perquè en el fons votem amb la bilis. M'explico, de tots els candidats que hi ha n'escollim aquell que ens provoca menys ganes de vomitar... Sempre hi ha el pervertit que vota precisament la opció política que més li regira la seva bilis. Sadomassoquistes.
Operació...., fa atenció als propis actes de coneixement,... i àdhuc al jo.... òstia, recoi! Heu entès quelcom? propis + actes + coneixement = Onanisme? Doncs si, deu ser això! La jornada de reflexió l'hem de passar en una festa onànica. Avui s'esgotaran els kleenex. Bon dia per el venedor ambulant.
Però anem al quid de la questió: tenim una massilla que ens taparà forats, esperem que en deixi algun per tapar perquè sinó la masturbació anirà en augment i la Nocilla posarà una demanda per competència deslleial.
Tenim un Puigcercós testaferro d'un Carod amb el bigoti que li tapa cada dia més les idees. Equidistància + Masilla = Masilla 1 / ERC 0
També ens trobem amb un Saura vasectomioritzat per la seva estimada dona (meitat d'Iniciativa). SErà la propera proposta de llei del partit Verd? Uf! Sort que m'en vaig a Londres.
I del senyor Piqué, què dir? un senyor que quan era ministre cada vegada que venia algun ianqui tocava el terra amb les seves genoflexions com el difunt papa Joan Pau II quan feia un petó al terra del país que acabava d'arribar. Abans flirtejaves amb els comunistes, ara et poses la caspa dels franquistes Acebes i Zaplana, i demà? Dalai Lama?
I finalment hi ha un partit que no diré els seu nom (ja li han donat suficient publicitat) liderat pels tres mosquitets Boadella, Espada i Carreras. Ells volen una Catalunya dintre España (con eñe bien española!). Resulta que ara Catalunya és una república independent, amb la seva constitució,... caram, doncs que estrany que el meu passaport digui a país, amb lletres enormes, ESPAÑA (CON EÑE ESPAÑOLA!!!).
Bé, aviat ja no estaré en aquestes terres estranyes i boniques de parla catalana i part dels Països Catalans. Fins aviat i continuarem en contacte, vosaltres a la Meditarrània i jo al nord de l'Atlàntic.
JOSEP
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada