dimarts, de desembre 05, 2006

Ja n'hi ha prou! ¿Fins quan hem d'aguantar els catalans?

Des de fa cert temps, unes cinc o sis setmanes, vaig en un "ciber" per conectar-me a les "noves tecnologies" (no tant noves ja) previ pagament d'un peatge. Hi treballen dos persones d'origen sudamericà. El de matí és un home corpulent, entre 30 i 40 anys, amb ulleres de pasta gruixuda, pell entre vermellosa i morena (podria ser veneçolà per l'accent, no n'estic segur). Per la tarda hi ha un tal urugüaià, prim, pell blanca i accent marcat del seu país. El del matí parla castellà. El de la tarda castellà, alemany, anglès, francès, italià i català (amb un accent més que correcte). El del matí no somriu. El de la tarda em damana sempre, què tal Josep? El del matí em diu José tot i haver-li recordat que el meu nom és Josep en més de deu i vint i trenta ocasions diferents. Ell em respon que només parla español. El de la tarda em diu què tal Josep?. Fernando és el seu nom, no Ferran, ni Ferdinand ni cap altre nom que Fernando. El del matí no sé ni vull saber com es diu. No m'interessa en absolut. Es podria dir Francisco o Paco, o Quique, i llavors jo li podria dir, Francesc. No, no m'interessa ser igual de retrassat. Oi que la gran Marylin Monroe mai se l'hi ha dit Maria Monroe o us imagineu a la musa del cinema actual, la Scarlett Johansson, que algú s'atrevís a dir-li Escarlata, o Carla o Carlota. En fi, no demano que la gent que ve a treballar a CATALUNYA parli el català. Allà ells. La cultura mai no fa nosa i menys si és per integrar-te en un país, en un poble i cultura amb una idiosincràsia que t'acull i et dóna feina. Però siusplau, el meu nom és JOSEP. Tant me fot si la gent que viu a Catalunya i el denominat Països Catalans (Països, per englobar unes zones que històricament han parlat una mateixa llengua, el català) parla o no català a la meva pàtria, fa temps que aquesta guerra lingüística està més que perduda. Jo seguiré lliutant i defensant sense cap vergonya la meva bandera, la quatribarrada, la de Guifré el Pilós. Estic fins als collons que em vinguin amb la història que "yo no hablo catalán", "yo sólo hablo español". I no ho dic per aquest paio del ciber, el del matí. Ell és mig analfabet i no li'n dono la culpa del tot. Ha vingut a treballar i punt per millorar una situació econòmica. Llàstima que no sigui agraït i intenti averigüar que si té clients en aquest barri de la Sagrada Família, és perquè un senyor anomenat Antoni Gaudí, no Antonio, va dissenyar una genialitat arquitectònica i féu d'aquest barri un dels més visitats per turistes.

Visca Catalunya Lliure!

Un pre-maulet

4 comentaris:

Anònim ha dit...

José, aun no has entendido nada de este mundo!
Los premauletos han perdido, i los post i repost también. Solo te quedará tu enojo cavernicola: allá tu.

Anònim ha dit...

Pepe en una Cataluña autentica dentro de un marco regional español tus patochadas nacionalistas nos hacen mucho daño.

Espero que madures y veas la realidad nacional española, y dejes de engañarte con esas bobadas catalanufas.

ARRIBA ESPAÑA

ESPAÑA UNA Y NO CINCUENTA Y UNA
ESPAÑA 1 Y NO 51

Josep ha dit...

Vaja vaja, pel què veig l'Espanya UNA, GRANDE, y LIBRE, encara està molt present en aquest país. A l'usuari que firma amb el "nom" d'anònim recordar-li que el meu nom és Josep, però si em vol dir José, allà ell. Ah, el que està dormint a la caverna ets tu ja que no t'adones que estàs en les ombres. Jo fa temps que vaig sortir de la caverna per observar i entendre que el món és heterogeni, divers i que no només existeix la cultura cervantina (que per cert, gran part de "El Ingenioso Hidalgo de Don Quijote de la Mancha" el va escriure vivint al què és actualment la Barceloneta...,i si es demostrés que fos català el gran Cervantes, ui ui, quin enrenou hi hauria a la gran academia de las letras hispánicas!). Bé, ANÒNIM, surt de la cova i aprèn que a la Terra hi ha vida després de Cervantes.

Visca Catalunya!
i tots els pobles no reconeguts!

Josep ha dit...

Hola Federico! Quin honor la teva visita! Que tal us va per la COPE? Segur que de conya, especialment amb la pasta que us dóna l'església per mantenir una emisora sortida de la caspa del NODO, de la pel·lícula "Raza" i de les llàgrimes de l'Àrias Navarro després de la mort del nostre gran PACO.

Bé Federico, després d'aquesta salutació cordial, anem a la qüestió que ens ocupa.
En primer lloc dir-te que PEPE és el Montilla, (Molt Hble., ell ara). PEPE també es podria entendre com la onomatopeïa que s'escolta de dues lletres juntes que imagino que a tu Federico et produeixen un èxtasis cada vegada que l'escoltes. Una mica com aquell anunci que deia "al oir la palabra Flex entrará en un placentero sueño". Bé, al teu "PEPE" només li puc dir que des del 14-M està en un son molt profund. Per una banda, el surrealista Acebes insistint amb les línies d'investigació i les vinculacions amb ETA sobre el llastimós 11-M. Per altra banda, el Zaplana que va a la seva i es carrega al Piqué.

Bé, Federico, potser són "bobadas catalanufas" el meu problema. Però tant de bo hi haguessin 6 mil·lions de "bobos catalanufos" a Catalunya perquè llavors "Otro Gallo cantaría". Ah, diuen que escoltar més de 5 minuts la COPE la pell se't torna grisa, els cabells casposos i que et passes el dia cantant cançons de la Marisol.

Visca Catalunya!
Visca Espanya? la veritat, m'importa un raba. I si ESpanya vol ser una e indivisble, doncs llavors que es trenqui com un puzzle d'aquells de de mil peces. Que foti un pet ben gros Espanya, la COPE i la seva caspa!!!