"És cosa del futbol" és la frase que més repeteixen els futbolistes en les entrevistes postpartits que concedeixen als mitjans de comunicació. Doncs si, la frase més afortunada que et pot dir un jugador és aquesta, si és que no t'etziba "en español!" ja que la pregunta s'ha fet en català. Ah, i en això no em refereixo pas a un jugador que vesteixi de blanc, ans al contrari. Si, és del Barça i es diu Eto'o. Però com que el senyor Eto'o, "ambaixador de totes les injustícies" no es preocupa el més mínim per la justícia del poble que l'acull, l'aclama i el paga, no només perquè corri com un "negro para cobrar como un blanco" sinó també perquè s'integri en un poble que ha sofert i segueix sofrint moltes injustícies.
El Barça és molt més que un club i encara que el negoci del futbol cada dia desvirtuï una miqueta més tota la joïa i passió que el va veure néixer, futbolistes com l'Oleguer Presas fan que encara senti coses especials per aquest Barça.
Malgrat tot, el Barça segueix sent només un club de futbol. En l'imaginari popular català però, durant anys, aquest club ha estat el sucedani d'un estat català mai reconegut. És la nostra Atlàntida que ressorgeix en jugadors com l'Oleguer. Espanya és un invent, un mal puzzle que no cal que es trenqui perquè mai ha estat enganxat. Ni Espanya ens vol com a catalans ni els catalans volem a Espanya. I què dir d'Euskal Herria.
Per altra banda i lògicament, hi ha ciutadans nascuts en territori de parla catalana, és a dir, els Països Catalans, integrats dintre Espanya, al revés no sol passar mai. És el cas d'uns 4 mil·lions de ciutadans només comptant l'autonomia de Catalunya.
Ara bé, el Barça és la secta que fa que "Manolo el del Bombo" i ZP siguin tant catalans com Francesc Macià i Lluís Companys. Surrealista. No ens deixem enganyar per aquest sucedani i despertem de la letargia els catalans i catalanes que seguim el barça, l'espanyol i qualsevol equip..., perquè, al cap i a la fi, el que realment importa és la nostra gent, ja que nosaltres
no som d'eixe món com cantava meravellosament. Diguem No altra cop i les vegades que facin falta, perquè defensar la cultura pròpia és un dret de qualsevol poble, i si ho pensem detingudament, és un deure moral de l'home. La cultura és la "cosa del futbol" de la humanitat.
Per finalitzar aquesta reflexió us aconsello llegir l'article de l'Oleguer. Després opineu. No us deixeu endur per intoxicacions de certs medis interessats en desvirtuar la realitat objectiva. us el deixo aquí:
ARTICLE "LA BONA FE"
I qui en vulgui més, un article del prestigiós The Guardian
"Crec, per tant, que els esports serveixen, ateses l'enorme capacitat d'atracció i i la repercussió que tenen, per posar en relleu tota mena de causes justes i per ajudar a fer obrir els ulls" (V. Partal, "Per això m'agrada Oleguer", www.vilaweb.cat)
Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada