Sense Títol

El dimarts acaba. Al carrer hi mana el silenci només trencat per les darreres persianes que se'n van a dormir. La nit envolta un home que arrossega un gran cartró que li farà de cobrellit.

S'acosta el fred. El cartró no tapa prou i l'home solitari busca aixopluc dintre un Mcdonald's encara obert. Els contenidors de fora fan olor de patates, coca-cola i Big Mac. Un senyor gris vestit amb uniforme li diu a l'home de cartró que surti del local.

El fred esdevé vermell, la foscor blanca i l'home de cartró conduint un cotxe de colors. El Sol i la Lluna s'acosten per donar guerra i pau. Un núvol li plou verges maries. I un estel fugaç porta un cupido per ferir de passió i rauxa cada una d'elles. Les verges canten a l'orella de l'home de cartró. Fins que una d'elles besa el llavi encartonat de l'home de cartró. El fred és de color vermell intens. El Sol és ben aprop. Cada cop més i la verge es converteix en una flama que il·lumina tot l'univers per explotar en un gran Big Ben. Finalment la Lluna s'acosta per donar calma i adormir al senyor de cartró.

Quan es desperta el senyor de cartró encara té la Lluna que el somriu d'una manera musulmana.

Josep