La vida d'un individu és un recull d'instants que es podrien encabir en un petit llibre de poques pàgines. Em refereixo, és clar, no a tots els esdeveniments d'una llarga existència, car fóra un llibre de memòries, una biografia, i no, no estic parlant d'això. Sinó que parlo de petits moments, segons que s'han fet universals, estrelles que han il·luminat de cop i volta tota una galàxia fosca, de miniatures temporals que creixeran amb el temps donada la mancança de tresors de tals magnituds. Sí, quan seré vell, quan la demència em doni un petó de benvinguda,... sí, encara guardaré dintre meu aquella miniatura temporal i gaudiré de la incredulitat dels més menuts quan els expliqui que un dia vaig veure un estel pel Camp Nou que corria esquivant meteorits, planetes enormes que haurien esglaiat al més valent, però no era un valent vailet. No, era un Dionís en forma d'estel i, els déus,com a tals, no entenen ni la covardia ni la valentia, són eterns i res els afecta. Res els commou ni els emociona. Només entenen el gaudi i el goig en la seva forma més radical, més immortal. Aquests demiürgs màxims exponents de tot allò pel qual els valents Hèrcules, Sant Jordi,... i fins i tot, aquells covards que s'amaguen en la grisor de la mediocritat desitgen ser algun dia, aquí, o en un món després d'aquest. Però, malauradament, això només és possible si vius al costat d'Afrodites, Venus i Madones. No ens abandonis mai Dionís argentí. Mil gràcies, mil verges et rebin cada dia, mil goigs i gaudis ens regalis cada dia que vostè, déu de les mil meravelles ho desitgi.
Gràcies Dionís Messi,
Qué lindo que viniste pibe!!!
GOL DE MESSI (Narració d'en Joaquim Mª Puyal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada