Boirosa esdevé la silueta que imagino;
Mil formes t'han donat. Negre aquí, blanca allà.
Et creiem sempre llunyana.
Feliços ignorants!
Quan t'apropes però, ni Judes besaria millor.
Flors i pregàries plouen en els teus epitafis.
Llàgrimes que et calmaran fins que tu ho vulguis,
fins que besis un altre dissortat.
Cada nounat és l'elixir que et perpetua,
que alimenta el teu estómac existencial.
Com seduir-te quan els epílegs són la delícia dels teus impulsos?
Tal dia vindràs a visitar-me,... si!
i em besaràs al clatell com un traïdor.
Llavors, dormiré i dormiré per sempre més.
1 comentari:
No em diguis que també escrius poesia ara...!! Di qui és? i a què ve aquest pessimisme? Que només tens 30 anys! no és la fi del món. Anims home! que encara ets un "chachipiruli"
Publica un comentari a l'entrada