ETA i altres psicòpates

Avui he llegit dels del meu retir anglès que ETA hi ha tornat. En només 2 dies 60 ferits a Burgos i 2 morts a Mallorca.

M'emprenya molt que una colla de desgraciats que només saben utilitzar les armes per convèncer ens vinguin a dinamitar el procés independentista dels pobles que volem la independència democràticament i sense trets.

I no ho dic només pel poble basc, que n'està ple d'independentistes que estan fins al capdamunt d'aquests assassins, inclòs dins les files de l'esquerra aberzale. Ho dic també pel poble català.

Jo estic fent pedagogia internacional sobre Catalonia amb gent d'arreu del món. Els dic que Espanya ens té subjectes sota el seu jou cultural, econòmic i social. Els explico que som gent democràtica els catalans. Els recordo que necessitem la independència per desenvolupar-nos amb tota la nostra identitat i llibertat. Tots ho entenen i em donen ànims per assolir aquest objectiu tant universal, la llibertat.

Però avui estic molt emprenyat amb aquests psicòpates, la seva “publicitat internacional” és realment més efectiva que la que practico jo i d'altres compatriotes. Només sé parlar i dialogar.

Això vol dir que ara els catalans ho tenim més difícil per culpa d’uns que “suposadament” volen la llibertat del poble basc (jo sempre ho he dubtat). Tinc la impressió que ETA és una mafia que si algun dia obtenen la independència per aquests mitjans, seguiran practicant la mafia.

I ho tenim més difícil perquè internacionalment quan parles de nacions a Espanya, coneixen el País Basc. No coneixen el conflicte català. I tot "gràcies" a aquests psicòpates.

Ahir vaig anar a una festa aquí a Birmingham (organitzada per uns espanyols, hi vaig anar convençut per un català que em digué que seria una gran festa). Hi va ajudar que la Sarag, la qual tenia ganes d'anar-hi, una iraniana que sembla sortida de les històries de les Mil i una Nits. Grans ulls, cabells ondulats de vermell magrana-ametlla, llavis primaverals i generosos. Quan es mou sembla una ballarina, quan et mira t’observa l’ànima. Estudia art dramàtic a Teheran. 27 anys, sembla més jove. Li dic que és una llàstima que hagi de portar burka a l’Iran amb els cabells tant bonics. Em somriu i m’agradaria aturar aquest fantàstic instant. Sembla un estel enmig de l'Univers.

La festa és una bogeria. Hi ha una noia amb rastes que va ensenyant els pits descaradament als que anem entrant. Sembla alemana. Porta rastes i pantalons pirates. Va cridant amb accent teutó “chicos, pantalones abajo todos!”. La Sarag està fent fotos i filmant aquesta escena kafkiana i mirant l'espectacle com quan un infant entra al Zoo per primera vegada.

Veig gent fumant catximbes, esnifant una mena de “farina”. La festa és en una casa anglesa d’uns 120 metres quadrats més un “jardí” de 10-20 metres. Està molt bruta i feta un femer. Devem ser uns 100 o més dins la festa.

Em començo a estressar i a maleir-me per haver vingut. Entro en una habitació per prendre una cervesa. Dins hi deu haver 10 persones. Hi ha l’alemana que em crida allò de “pantalones abajo!” d’una manera força lasciva. Li demano com es diu. Em respon “pantalones abajo!”. Li dic que el seu nom és molt divertit. Es posa a riure. Veig que encara hi ha una mica d’intel•ligència en el caparró d’aquesta esbojarrada.

També hi conec a una russa, Mirna. Em demana d’on sóc. Li dic que sóc de Catalonia la capital de la qual és Barcelona. Em demana què és Catalonia. Li dic que és una colònia d’Espanya i que tenim una cultura i llengua diferents. Per rematar-ho li comparo el cas d’Escòcia amb Catalunya. Ho entén de seguida. Al costat hi havia un espanyol. Prèviament ell s’havia adonat que jo era de Catalunya i es presenta. “Hola soy Vicente, de Valencia! Soy el primo de Àngel, el que ha organizado la fiesta”. Té un aspecte de quillo pastillero anticatalà i racista. Feixista, vaja. La meva intuïció no m'enganyà. Li responc, “Jo sóc el Pep i sóc de Catalunya, visc a Manresa”.

Segueixo parlant amb al Mirna, molt més interessant. El tal Vicente estava escoltant la nostra conversa des del sofà. Quan estic acabant d’explicar-li a la rossa i menuda Mirna què és Catalonia el Vicente s’aixeca d’una revolada del sofà llardós i comença a cridar com un psicòpata “TU ERES ESPAÑOL, TU ERES DE ESPAÑA, CATALUNYA NO EXISTE!” Després m’empenta i comença a explicar-li a la Mirna què és EspaÑa. Estic a punt de tornar l’empenta i dir-li alguna cosa gruixuda. Tinc els punys preparant-se i fermament tancats per fer el primer cop si cal defensar-me. Respiro profundament durant 3 segons llargs. I em dic. "aquest tio és un psicòpata analfabet, no perdis el temps i calma’t”.

Abans de marxar, apropo el cap a la orella de la Mirna tot xiuxiuejant-li: “Please Mirna, remember Catalonia and explain to everybody that we need the freedom to survive”. Ens mirem amb el Vicente i em recorden escenes de la meva joventut. Decideixo anar a una altra sala per oblidar aquest psicòpata. La Mirna em somriu i em diu see you soon.

No vaig tardar gaire a agafar un taxi i marxar amb la Sarag i dos espanyols que vam discutir un dia sobre la independència de Catalunya, sobre la llengua. I vàrem discutir abastament, en tinc un bloc dedicat i tot. Si bé discrepem en tot, mai ens faltarem al respecte. Segurament el Vicente no va anar massa a escola i si a moltes discoteques.

Doncs bé, els psicòpates com aquests que van matar als dos guàrdies civils i aquest Vicente per mi representen el mateix. El feixisme. I em posa malalt aquest Virus. Molt.

Deixo una mica de música dels Manel per animar tanta misèria humana:

Dona estrangera