Tot viatge és un procés que saps quan comença però no quan i com acaba. En aquest procés hi participa un subjecte que en la sortida té una determinada forma de percebre la realitat, de relacionar-s,hi de, en definitiva, veure només una part del tot. Malgrat tot, quan el viatge esdevé natural, sense artificis ni prejudicis, aquest es converteix en una de les experiències més vitals que puguin existir. Per una raó molt senzilla: el subjecte sofreix un canvi en la seva manera de sentir i observar la realitat. En aquest canvi hi té un paper essencial les relacions que s,estableixen entre els diferents subjectes partíceps d,aquesta odissea. Gràcies a aquestes interrelacions hem arribat a ser els homínids més evolucionats fins al moment, a voltes anomenats, homo sapiens.
En el cas particular, un servidor subjecte d,un viatge de 15 dies a Dublin, us puc asseguar que aquest procés s,ha esdevingut d,una manera molt intensa. Puc parlar-vos de les meravelles del paisatge d,Irlanda (Glendolough, Malahide, Dublin, carrers i els seus parcs -en especial el Phoenix Park-, la insultant superioritat de la naturalesa que en els Clifs of Moher no podem sino agenollar-nos-hi com uns insignificants i callar per sempre més,...), però res ho puc comparar a la gent que m,han acompanyat al llarg d,aquest trajecte en formes ben diverses. Què seria de tanta bellesa en la naturalesa sense ningú amb qui poder compartir joïa com aquesta? Seria un quadre molt bonic però ben inert.
Les persones com tu Eva que m,han acompanyat en tantes petites, però grans, passejades pels carrers de Dublin. En les excursions per mig Irlanda que hem fet junts donant-me un punt de vista diferent i molt més enriquidor que si les hagués fet sol. Gràcies per acceptar la meva personalitat complicada com a parella de viatge (lenta, desorganitzada i poc pràctica); és necessària una bona dosi de paciència..., I,m sure. Gràcies per donar-me un trainning gratuit de com moure,m pel món amb autonomia i valentia. Gràcies per traduir-me el meu CV a l,anglès per facilitar-me trobar una feina, gràcies per organitzar tantes i tantes coses,... ets un diamant d,un valor incalculable. Gràcies, en definitiva, per deixar-me que et conegués. See you soon Llagosterina!
Tampoc em puc oblidar de la Mares, una andalusa de Jaén. Amb ella he après a riure,m de la meva catalanitat sense oblidar els meus orígens ni les meves reivindicacions nacionalistes. Noia de riure fàcil. Gran cuinera i gran bevedora de cervesa també..., jejeje. Un altre sol que vaig conèixer per allí.
I altres amics com l,Alan de Barcelona que teníem xerrades d,allò més filosòfiques o el Tidy, un francès bretó que també era admirador de l,obra literària de Houellbecq.
En fi, podria dir moltes coses del meu viatge a Irlanda. Però no puc sinó dir:
Gràcies a tots i a totes els que heu compartit part del meu viatge i jo part del vostre. I un fins ben aviat.
PEP
1 comentari:
Para de donar-me les gracies i torna aviat!! hi ha moltes mes coses per descobrir i aprendre, i moltes mes persones interessants per coneixer i compartir les troballes i experiencies! mou el cul i fer servir el cervell! apren angles ja! i no t'oblidis d'escoltar! Tothom que m'ha preguntat per tu i els he dit que has marxat han estat de la mateixa opinio que jo: t'has rendit massa aviat! torna!!
Publica un comentari a l'entrada