En dos dies el gran Maragall ens n'ha donat una de bona i una de dolenta. La bona (congruent) és que ja fa un any que no és militant del PSC. La dolenta és que pateix Alzeimer.
Has parlat de fer un Partit Català Europeu, a l'estil del partit de Romano Prodi italià. Tant de bo tinguis temps de veure que els catalans ens hem deixat de collonades i anem tots a una, sense Montilles, ni de Madres,... Catalunya no es pot reduir a ser una sucursal d'Espanya i tu ho saps, però tenies algunes hienes al teu partit que al final et van fer fora per prendre't el teu seient. He rigut quan al mig del parlament vas dir que el 3% era el problema de CIU (ara resulta que anaves curt, ja que ara parlen que podrien haver cobrat un 20%). Però, Pasqual..., com vaig riure quan li vas posar la corona d'espines al Carod al davant del mur de les lamentacions a Jerusalem (en l'època en que es deia que era amic dels terroristes per una excursió a Perpinyà..., exagerats!). Ni el millor guionista hagués tingut millor pensada. Però el cara a cara que vas tenir amb el Pasqual "polac" és extraordinari.
Molts ànims Pasqual i quan la memòria et digui arreveure, et passarem el video dels jocs olímpics, de quan eres president de Catalunya i com no, de tots els capítols de Polònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada