Avui he començat Contrapunt d'A. Huxley. La primera pàgina l'he oberta assegut en un banc impersonal del Passeig Sant Joan. Sembla interessant. Ella abandona el marit per viure amb ell, l'amant. Embarassada d'aquest últim. Ell, sembla cansat de la novedosa monotonia. Ara ella ja no és la sorpresa del cap de setmana. Ara ella és la sorpresa de cada dia. La mateixa.
La gent esdevenemim monotonies amb el temps. La infantil sorpresa ens abandona per tornar-nos grisos. Previsibles. Lletjos i arrugats.
1 comentari:
la monotonia comença en el propi pensament, però ens assegura una tranquila existència.
Publica un comentari a l'entrada