Gràcies Guillermo del Toro. Gràcies Ariadna Gil. Gràcies Sergi Lòpez tot i representar la misèria humana que tants anys va governar l'Espanya que alguns volen encara silenciar i d'altres ni es dignen a conèixer. Moltíssimes gràcies princesa Ivana Barquero per fer d'Ofelia un personatge que passarà en els annals de la història del cinema.
En fi, no puc sinó dir als quatre vents que Guillermo del Toro està a l'alçada dels grans directors del gènere fantàstic de tots els temps.
Ahir vaig gaudir d'aquesta màgia. M'esperava una pel·lícula molt bona, però una obra mestra és la sorpresa que vaig tastar al Multicines Aribau.
La vida és un fàstic moltes vegades. El sergi López ens presenta el capitán Vidal. Cruel, dèspota, sàdic, despiatat. En fi, millor no tenir veïns com un Vidal. Però llastimosament n'hi molts encara de malparits com aquest capitán Vidal. Aitor Dávila: Skin-head que una nit va veure al Roger Albert pel barri de Gràcia. El Roger era jove, idealista, creïa en un món on el sostre fos per tothom, on l'especulació del mercat inmobiliari desparaixés. Era el que els mitjans informatius en diuen "Okupa". El tal Dávila, que anava amb un altre com ell, Emilio, C., caps rapats, nets, polits, van decidir insultar al Roger. Després picar-lo una mica. Al cap de poques mil·lèssimes de segons, molt poques, l'Emilio treia un petit artilugi. Li va donar sigilosament al seu amic, el Dávila. Aquest obre l'artilugi. Es llança contra el coll del Roger i li talla la vida amb una esquerda petita, suficient, però letal. Així doncs, el somni del Roger va silenciar-se per sempre més. El Roger defensava uns ideals on poder compartir sostre amb Dávilas, Emilios, C., sense distincions, sense misèries, sense silencis traidors. El Dávila i el seu còmplice defensaven la seva misèria. Fa mesos que ens vas deixar Roger. No et vaig conèixer però cap Dávila silenciarà el teu ideal.
Estiguem doncs alerta, el capitán Vidal del Laberinto del Fauno no és un eco del passat, és una constant que només pot ser derrotada amb guerrers com el Roger Albert.
Liberté, egalité et fraternité.
1 comentari:
Has fet un bon article amb una trista i real comparativa; llàstima que en la realitat els Vidal resten impunes, fins i tot si com en la ficció acaben a l'infern sense vida, el seu record es multiplica en els seus seguidors. ( fa unes hores a París la mort es personifica en un Vidal en plena acció barbàrica)
Publica un comentari a l'entrada