El tedi s'apodera d'aquest dilluns qualsevol. Gris i repetit com dilluns passat i dilluns que ve. Res s'esdevé que trenqui tanta monotonia. Un mal despertar, una mala cara i segueix aquesta xafogor enmig de les llums nadalenques. Calor i nadal. No plou. On anar amb tanta grisor? On s'amaguen les sorpreses de colors? Agafo un llibre i fujo. Somio una ciutat plena de gent de colors: vermells, grocs, liles, blaus,... una ciutat on els senyors grisos com els dilluns es treuen la pols i canten i ballen.
No plou. Calor i nadal. Somio un ninot de neu que treballa al banc i congela tots els diners. Somio un Pare Noel que s'oblida del Corte Inglés i juga al poquer amb els reis mags, Melcior, Gaspar i Baltasar.
Somio que somio un nadal sense Plays Stations, nines Famosa i Barbies anorèxiques.
Somio que somio una pluja de somriures sincers i gratuits.
No plou. Calor i nadal. Vull somiar que somio 365 dies.
No plou. Calor i nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada